JOSEP CARNER (1884)

Josep Carner i Puigoriol va néixer a Barcelona el 1884 i va morir a Brussel·les  el 1970. Pertanyia a una família burgesa.Als dotze anys va publicar els seus primers textos en la revista "L'Aureneta", on es va revelar com escriptor precoç. El 1897 va entrar a la Universitat de Barcelona, on va descobrir el catalanisme polític i es va llicenciar en Dret i Filosofía. En aquesta etapa col·labora en algunes revistes com "Montserrat" o "L'atlàntida".    
A principis de segle XX s'incorporà a La Veu de Catalunya, i hi escrigué fins al 1928. El 1915 es casà amb la xilena Carmen de Ossa ( -Líban, 1935), amb qui tingué dos fills: Anna Maria i Josep.

Josep Carner fou l'escriptor més destacat i influent del Noucentisme. Cal ressaltar la seva producció poètica, però també els seus escrits sobre literatura on exposava les seves teories i donava pautes a seguir. Els textos triats per a il·lustrar el pensament i la pràctica literària noucentista són gairebé exclusivament seus. Encara que no mostren la varietat de la literatura que s'escrivia, sí que són significatius i representatius dels interessos ideològics i estètics de la seva època. Carner va escriure en poesia, prosa i teatre.
Cal dir que la figura de Josep Carner com a poeta està vinculada al Noucentisme, moviment polític i filosòfic, per tant les seves obres estaràn influides en certa manera amb aquest moviment.

Les característiques de la poesia noucentista són:

• El poeta crea un món de manera artificiosa, té preferència per allò que s'entén per arbitrarisme.
• La tendència a idealitzar la realitat a partir de valors i patrons de comportament conservador, l'objectivació o, si més no, la utilització artificiosa d'un jo poètic aparentment subjectiu, el rebuig de les innovacions massa radicals o, simplement, el reconeixement del mestratge rebut. La realitat no té cabuda en la poesia. El procés de desrealització condueix al contrast entre ideal i realitat.
• Utilització d'un pretext extret de la vida quotidiana. Tot es pot poetitza. La feina del poeta és estètica i ideològica.
• El distanciament és el recurs més utilitzat per donar sensació de món creat, s'utilitza sovint la ironia com a procés de distanciament humorístic.

Algunes obres importants en l'àmbit de poesia foren:

-Nabí(1941) que fou una obra que a través de la història del profeta Jonàs, fa de traductor, d'un Carner que se situa en certa manera fora de l'àmbit local i que només hi fa referència per parlar de l'exili, ja que se sent d'allò més atuït. No només és la guerra civil que l'ha deixat així, també és la mort del seu pare: de Guerau de Liost; de la seva primera dona i per l'inici de la II Guerra Mundial. Mostra la seva còlera davant del destí, com també ho feia Jonàs.
-Auques i Ventalls (1914), Josep Carner reprèn la tradició satírica i dóna un reflex costumista de Barcelona i de la política de l'època.
-Elevació (1899), 
-Vora'l foch. (1900)
-Llàntia que s'apaga (1901)

Les obres destacades en l'àmbit del teatre foren:

-El giravolt de maig(1928)
-El Ben Cofat i l'Altre(1951)
-Cop de vent(1966)

Finalment hi trobem algunes obres en l'àmbit de prosa:

-L'idil·li dels nyanyos (1903)
-Les planetes del verdum (1918): que és una tria de trenta articles sortits de la Veu de Catalunya, entre el 1909 i el 1919. Tenen com a escenari la part vella de la ciutat. Hi descriu la gent que viu en aquests barris, que provoca la tendresa en l'autor. D'altra banda, a Carner li destorba tot allò que pertorba la bellesa del món descrit.
-Les bonhomies(1925) on continua el camí iniciat en Les plantes del Verdum, i hi recull quaranta-un articles publicats a La Veu de Catalunya durant el 1923.Bàsicament es diferencia de l'anterior en la ubicació de l'escenari descrit; en aquest cas l'observatori triat per Carner són els barris de Sant Gervasi i de Sarrià, tot posant l'èmfasi en el paisatge.