ÀNGEL GUIMERÀ (1845-1924)

Guimerà és molt important en l'època de la Renaixença ja que gràcies a ell es va consolidar el teatre. Ángel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife, era de pare català i de mare canària. Quan va néixer, els seus pares no estaven casats, en aquella època aquest fet era una vergonya i Guimerà se n'amagava. No va apendre el català fins que als vuit anys va arribar a Catalunya. En el fons sempre li queda un complex o un remordiment d'haver traït la cultura de la mare. Aquest mestissatge el marcarà i aquesta frustació es veurà reflectida a les seves obres.

Un altre fet que va marcar la seva vida va ser la vida amorosa que va tenir. Va ser un amor frustrat ja que els seus pares s'hi oposaven, i aquesta frustració també es veu reflectida en les seves obres.

L'obra teatral de Guimerà la podem dividir en tres blocs:

-La primera etapa(1879-1890). On hi trobem: Gal·la Placídia, Rei i monjo i Mar i Cel. Totes aquestes obres estàn ambientades en una tragèdia històrica; és teatre escrit en vers.

-La segona etapa(1890-1900).Ja no escriu en vers. Les seves obres són molt més realistes i els personatges són ambientats a l'època contamporània de l'autor. L'obra més coneguda és Terra Baixa. També reflecteixen problemes socials de l'època com algunes idees de caràcter feminista. Un altra obra fou Maria Rosa i La filla del Mar. Normalment són obres que mostren conflictes amorosos. Aquesta etapa se l'anomena: Drames Rurals.

-La tercera etapa(1901-1911). És un retorn a la primera etapa, tot i que és menys considerada que les anteriors, però Guimerà té una intenció de posar-se al dia seguint l'estètica modernista, el simbolisme. Escriu drames simbolistes i naturalistes com l'Aranya, la Santa Espina i la Reina Vella. 

Per acabar dir que Guimerà va ser proclamat Mestre en Gai Saber i al 1889 va presidir als Jocs Florals. A nivell polític se'l considera un catalanista conservador, per tant es un defensor del catalanisme.