POEMA:Cementiri de Sinera.

     [II]

Quina petita pàtria

encercla el cementiri!

Aquesta mar, Sinera,

turons de pins i vinya,

pols de rials. No estimo

res més, excepte l'ombra

viatgera d'un núvol.

El lent record dels dies

que són passats per sempre.  

Salvador Espriu és l'autor del segon poema del recull de llibres titulat "Cementiri de Sinera" publicat al 1946. En concret, aquest segon poema consta d'una estrofa de nou versos d'art menor heptasíl·labs, tot i que en els seus poemes hi ha una irregularitat mètrica, característica pròpia d'Espriu.

En el títol del llibre apareix per primera vegada, en l'obra d'Espriu, el terme Sinera, joc de paraules del poeta al girar les lletres del mot Arenys i canviant la y grega per la i llatina. Pensem que l'autor passava llargs estiueigs a la casa pairal d'Arenys de Mar, on té uns grats records d'infància que es reflecteixen a l'obra Espriuana.

El poema en si ens mostra l'enyorança de l'autor en vers la seva infància, el grat record dels seus estiueigs a la casa pairal d'Arenys, on va viure moments de felicitat i de goig.

Al esmentar "petita pàtria" fa referència a la Catalunya del moment, i seguidament ens descriu el poble de "Sinera" on explica el tipus de vegetació que podem trobar a la zona, en aquest cas pins i vinyes. També ens fa referència a l'estimació que ell sent per Arenys de Mar al esmentar "No estimo res més". 

Pel que fa a les figures retòriques que Espriu utlitza veiem com hi ha un ús abundant de hipèrbaton com "petita pàtria" localitzada al vers primer, i "el lent record" al vers vuitè. Veiem com l'autor utilitza un vocabulari senzill pròpi de la seva modèstia i senzillesa. Per tant, podem dir que en aquest poema veiem els sentiments més profunds de l'autor que són expressats de manera clara i entenadora.