En el silenci obscur d'unes parpelles closes
que tanca l'Univers en el meu esperit,
la música s'enlaira. -Talment, en l'alta nit,
puja fins als estels el perfum de les roses.-
Ella, divina música!, en el meu cor petit
fa cabre l'infinit, trencades les rescloses,
i se m'emporta lluny dels Nombres i les Coses,
més enllà del desig, quasi fins a l'oblit.
Com les algues que avancen en el pit de les ones
entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones,
jo vaig música endins, voluptuosament.
I mentre el món es perd, adormit a la platja,
jo somnio -perdut en l'estreta salvatge
dels llavis de l'escuma i dels braços del vent.
Concretament aquest poema és un sonet, de dos quartets i dos tercets de versos decasíl·labs, és a dir, alexandrins. Està format per dos hemistiquis(6+6) cada vers. La rima és consonant i la mètrica és (ABBA BAAN AAC DDC). El poema comença amb un epígraf de Baudelaire, que té una relació amb el poema en si.
El primer quartet ens parla del jo poètic i la seva relació amb la música. La música trasllada a el poeta al món dels sentits i aquest estat ho compara amb en estat de sentiments i sensualitat ("perfum de roses"). Per ell en aquest moment de la nit és allunyar-se de tot, sentint aromes i fragàncies que desperten els seus sentits.
En el segon quartet hi ha una invocació a la divina música. Ell oposa el seu cor petit amb l'infinit, però la música l'envolta i el transporta més enllà del desig, quasibé a l'oblid de tot el que l'entorna. Aquest incís de "trencades les rescloses" ens refereix a que encara que hi hagi problemes, la música és un desig salvador.
En el primer tercet ens comunica d'una manera retòrica el plaer que sent al escoltar la música. El poeta es deixa anar dins de la sensibilitat del plaer.
Finalment l'últim tercet ens diu que mentres tothom està en el món, ell, mitjançant la música somia.
Pel que fa als recursos retòrics, Màrius Torres utilitza una sinestesia al mencionar: "silenci obscur"; que correspondria al sentit de l'oida i el de la vista. També hi trobem un hiperbàton al dir: "la música s'enlaira. Al final del poema podem observar com hi ha l'ús de la personificació del vent al dir: "Braços al vent".
Pel que fa al llenguatge, es sempre molt correcte fent unes construccions que formen imatges poètiques. També veiem la importància de la construcció dels versosque ens expressa tendresa i una certa complexitat.
Els simbolistes intenten mostrar la sensibilitat a través de les paraules, en aquest cas, el poeta transmet sensacions i sentiments a partir dels sentits.
Per tant, podem finalitzar dient que els primers quartets ens explica el poder de la músicai en quin moment dels dia l'escolta, en aquest cas, durant la nit. Mentre que als dos tercets ens explica les sensacions que la música li transmet al escoltar-la.
Molt bé Lídia.
ResponderEliminar